L'any 1936 el cantant Charles Trenet, escrivia el poema "Vous qui passez sans me voir", i el seu amic Johnny Hess li posava la música. En aquest poema Trenet reclama l'atenció de la persona a la que estima quan aquesta passa pel seu costat sense veure-la. Aquest Ego ferit, quantes males passades ens juga... però ens fa caminar sobretot endavant.
Els tres primers dies que ensenyàvem les habitacions varem trobar-nos que, pobreta, aquesta se la miraven menys; aquells primers clients, als que tant recordem, tenien preferència per alguna de les altres... durant el servei d'aquelles nits va sonar:
Vous, dont je guette un regard
Pour quelle raison ce soir passez-vous sans me voir?
Un mot, je vais le dire: Je vous aime
Dóna'm una esperança aquesta nit, per quina raó passes sense veure'm, ni em dius bona nit, tinc tanta pena, només vull una mirada, per quina raó passes sense veure'm, una paraula vull dir-te, t'estimo. Adéu, bona nit.
O és que... No saps el que et perds, ni quant bonica és, és diferent, gran capçal de ferro forjat patinat amb plata, sofà cantoner, una dutxa platejada.
S'ha de saber mirar. Com tot. Si no, passaràs per aquesta vida sense viure-la, i passaràs pel seu costat sense veure-la.
Vous qui passez sans me voir
